Futuribles
Com que la nostra llista de restaurants que volem tastar ha crescut una barbaritat (som així de capritxosos), hem decidit que aquest apartat sigui una entrada amb cara i ulls en la nostra bloc. Hi podeu arribar utilitant l'etiqueta '_Futuribles' del llistat de la dreta. Ja ho sabeu: si teniu alguna suggerència d'algun restaurant que voleu compartir amb nosaltres, podeu afegir un comentari a aquesta entrada o posar-vos en contacte amb els Poppets a l'adreça:
anskaro[arroba]gmail.com.
Estarem encantats de ser els vostres reporters personals i publicar així una ressenya de la vostra proposta al bloc.
Pregó al visitant
El contingut d'aquesta bloc és merament informatiu, subjectiu i, òbviament, no té cap caràcter publicitari. Per descomptat, no tenim ànim de lucre (som així de macos, nosaltres ;p). El que us volem transmetre és que el que hi ha escrit és una percepció personal, explicada de forma simpàtica i divertida —almenys per a nosaltres— de les visites que hem fent a una sèrie de restaurants. Ens agrada compartir les nostres experiències i impressions personals amb qualsevol que arribi fins a aquesta bloc. Una opinió més a la butxaca no fa mai mal, no?
D'altra banda, no podem fer-nos responsables dels diferents comentaris que puguin anar escrivint els visitants de la bloc, però mentre aquests tinguin un to cordial i respectuós, no en treurem cap. Entenem que hi ha gustos per a tot!
Que us sigui profitosa la visita a la bloc!
Nom: Restaurant Toc
Adreça: Girona, 59
Ubicació: Barcelona - Eixample Dret
Telèfon: 93 488 11 48
Web: www.tocbcn.com
Cuina: Creativa i Catalana
Preu: >40€
Notes: Què passa si el cap de la teva empresa no té ganes de caminar gaire després de fer el sopar/dinar d'empresa? Doncs que declina totes les propostes que li fan i es busca un restaurant a propet de casa. Oi, Elena? No es pot negar que tot està cuidat fins a l'últim detall, des del disseny interior fins a la presentació dels plats... es el que té la cuina creativa, que potser els plats estan mig buits, potser no saps quins són ni la meitat d'ingredients que hi ha al plat, però, això sí, tot queda molt bonic. Els entrants eren dignes de la millor cuina creativa: minsos, però molt bons. Per sort, els plats principals tenien més 'xixinya' i podies disfrutar durant més temps de les menges. No es pot negar que vaig menjar d'allò més bé i es pot dir que vaig sortir satisfet del restaurant. Sobretot aquella satisfacció de "menjo i marxo, que ja paga un altre!" Realment aquesta sensació no té res que se li assembli!
1 comentario:
Sí! No me acordaba que fuimos allí porque el jefe, más adecuado el término "capataz" en su caso, rechazó todas mis propuestas tácitamente e hizo la reserva en el Toc él mismo. Y por esta razón acabo de sentirme retroactivamente "vexada", como diría La Popeta.
Yo, a parte de la salir del restaurante satisfecha, salí borracha como una cuba! Supongo que porque cuando llegó mi plato ya estaba borracha perdida por beber vino en ayunas durante casi una hora de reloj mientras esperábamos que el jefe se dignase aparecer...
Ignominiosa debió ser mi bajada por Rambla Catalunya haciendo eses hasta el centro, rezumando alcohol por los poros, y descomunal la leche que me di en la frente con el dintel de la puerta en un intento por encajar la llave en esa maldita y diminuta cerradura.
PD: Se os ha olvidado mencionar la bonita ímitación de baldosa hidráulica modernista que decoraba la mesa y que luce estupendamente en la estantería de mi salón (ejem...)
Publicar un comentario