Gurmets a la xarxa

L'art de menjar i beure bé s'ha convertit en tot un savoir-faire per a moltes persones. Als quioscs, multitud de revistes ens conviden a elaborar tot tipus de plats: des dels més sofisticats als més senzills passant per aquells més saludables. I, com tots sabem, la cuina s'ha exaltat tant que els cuiners més famosos del país i part de l'estranger són tan o més coneguts -i estimats- que el propi Montilla o ZP.

Vistes les circumnstàncies, el Popet i la Popeta no ens podíem quedar enrera i hem volgut posar a la xarxa el nostre granet de sibaritisme gastronòmic que molts ja coneixeu.

Com a bona periodista, he volgut contrastar la informació i he buscat al diccionari el significat exacte de "Gastronomia". Segons el IEC online, la gastronomia és el "coneixement de tot el que té a veure amb la cuina, l’elaboració i composició dels plats, l’art de degustar i apreciar els menjars i les begudes". I també la "qualitat de gastrònom" que, si vas rebuscant pel diccionari, acabes sabent que es tracta d'una "persona afeccionada a menjar bé".

Això és exactament el que som a Panxacontenta. Uns paladars afamats de bon menjar que sempre tenen un budell buit per provar les creacions més insòlites.

Que vagi de gust!!


Futuribles

Com que la nostra llista de restaurants que volem tastar ha crescut una barbaritat (som així de capritxosos), hem decidit que aquest apartat sigui una entrada amb cara i ulls en la nostra bloc. Hi podeu arribar utilitant l'etiqueta '_Futuribles' del llistat de la dreta.

Ja ho sabeu: si teniu alguna suggerència d'algun restaurant que voleu compartir amb nosaltres, podeu afegir un comentari a aquesta entrada o posar-vos en contacte amb els Poppets a l'adreça: anskaro[arroba]gmail.com.
Estarem encantats de ser els vostres reporters personals i publicar així una ressenya de la vostra proposta al bloc.

Pregó al visitant

El contingut d'aquesta bloc és merament informatiu, subjectiu i, òbviament, no té cap caràcter publicitari. Per descomptat, no tenim ànim de lucre (som així de macos, nosaltres ;p). El que us volem transmetre és que el que hi ha escrit és una percepció personal, explicada de forma simpàtica i divertida —almenys per a nosaltres— de les visites que hem fent a una sèrie de restaurants. Ens agrada compartir les nostres experiències i impressions personals amb qualsevol que arribi fins a aquesta bloc. Una opinió més a la butxaca no fa mai mal, no?

D'altra banda, no podem fer-nos responsables dels diferents comentaris que puguin anar escrivint els visitants de la bloc, però mentre aquests tinguin un to cordial i respectuós, no en treurem cap. Entenem que hi ha gustos per a tot!

Que us sigui profitosa la visita a la bloc!

12/11/07

Al Da Vinci

Nom: Al Da Vinci
Adreça: Anselm Clavè, 9
Ubicació: Girona
Telèfon: 872 08 09 81
Web: -
Cuina: Italiana
Preu: 20-40€

Notes: Una pizzera força gran en el centre històric i comercial de Girona, just a la banda del riu més "moderna" però encara pròxima al call jueu. El Popet i jo, com que era primavera i feia bon temps, ens vam decantar per asseure'ns a la seva terrassa, des d'on podíem veure passar la gent (sense dubte, un atractiu per a les persones que superen els 60 anys) i escoltar la conversa dels nostres veïns, digna dels magazines del cor actuals. Ella, una dona ben macota, rossa, amb accent estranger, que es vol separar del marit que, òbviament, és un psicòpata fill de puta. Ell, un home morè, d'aquí, no gaire agraciat el pobre, que vam suposar que havia de ser el seu advocat defensor, tot i que tenia uns aires de mafiós que fàcilment se'l podia relacionar amb la colla de xungos "Los Miami", amics de la Obregón. Tornant al menjar, que casi que seria més interessant, ens vam repartir (com habitualment fem en els italians que anem) la pasta i la pizza. Un plat de pasta, una pizza i una focaccia si no recordo malament, que em va decepcionar bastant. La pasta, això sí, estava boníssima. Per dins, el local és d'aires moderns, gens ambientat en la bellísimaaaaaa italia (és a dir, el cambrer no anava vestit a quadres blancs i vermells ni amb bigoti) i agradable. Crec recordar que els postres eren d'infart, com acostumen a ser en els restaurants italians (amb el tiramisú i la pannacotta ho tenen fàcil ;p)

No hay comentarios: