Kiku-chan

Nom: Kiku-chan
Adreça: Numància, 133
Ubicació: Les Corts
Telèfon: 93 410 72 47
Web: -
Cuina: Japonesa
Preu: <20€

Notes: Us ha passat mai que esteu escrivint un text i, per alguna cosa absolutament aliena a vosaltres, se us esborra tot? Fa una ràbia de collons. Tanta, que ho estàs a punt d'engegar tot a prendre pel sac: la ressenya, el bloc, el Popet... ;p En fi! tornem-hi amb la joia recuperada i la bso de la p.... Eurocopa de fons. He començat el post dient que ara que el redacto el Popet em deixaria de vexar, vilipendiar i vapulejar per no haver-ho fet abans. Deia alguna cosa de Pilar Rahola, que ja se sap que quan un se sent indignat per alguna cosa apareix el seu nom als llavis. Doncs això. I és que, com anava dient, aquest local va ser un dels primers restaurants que vam assistir quan l'anskaro i la boturulla, és a dir, una servidora i el seu xicot, van esdevenir Popets de veritat. I entrant ja en el Kiku-chan... val a dir que és un dels millors restaurants de Barcelona per provar per primer cop la cuina nipona: abundant, familiar, sorollós, petit i estret (chisakute semai en japonès), amb una decoració que invita a pensar que abans era un garatge... però no, tranquils! no us espanteu! I menys quan a l'entrar us saludi i doni la benvinguda un esquet petit samurai: un japonès no gaire alt, esquifit, amb ulleres grosses i camisa blava o blanca. Em sembla que és el propietari. Li hauríem dedicat una mica d'atenció, entre els casi "museístics" diaris i revistes japoneses tipus guia telefónica, si no fos que queda totalment aclaparat per un homenot que sembla sorgit de El club de la comèdia o, si estem pessimistes i ell una mica vermellot, el barragán de No te rías que es peor. Pobre home... jaja, l'estem deixant com una mena de Mr. Hyde i tampoc és això, perquè és simpàtic, atent, extrovertit... un maître de taberna, vaja. Que no deixa de ser el que és el Kiku-chan, però les aparences enganyen, com us he avançat. Allà trobareu ramen, que és un tipus de sopa amb fideus heretada dels xinesos, enorme i boníssima; la vedella amb arròs al curry, senzillament insuperable; el sushi i makis, força notables, els gyu-don i katsu-don (carn amb ou, truita, arròs, verdures)... i els postres! mmmm!! s'hi pot degustar el mític pastisset del Doraemon, el dorayaki, que, per qui encara no ho sàpiga, està farcit d'azuki, és a dir, de mongeta vermella dolça. En definitiva, un lloc imprescindible per provar la cuina nipona casolana, descomplexada, gustosa i sense patir un cobriment de cor en veure el compte. Intenteu de reservar o pensar un pla B... "porsiaca".