Gurmets a la xarxa

L'art de menjar i beure bé s'ha convertit en tot un savoir-faire per a moltes persones. Als quioscs, multitud de revistes ens conviden a elaborar tot tipus de plats: des dels més sofisticats als més senzills passant per aquells més saludables. I, com tots sabem, la cuina s'ha exaltat tant que els cuiners més famosos del país i part de l'estranger són tan o més coneguts -i estimats- que el propi Montilla o ZP.

Vistes les circumnstàncies, el Popet i la Popeta no ens podíem quedar enrera i hem volgut posar a la xarxa el nostre granet de sibaritisme gastronòmic que molts ja coneixeu.

Com a bona periodista, he volgut contrastar la informació i he buscat al diccionari el significat exacte de "Gastronomia". Segons el IEC online, la gastronomia és el "coneixement de tot el que té a veure amb la cuina, l’elaboració i composició dels plats, l’art de degustar i apreciar els menjars i les begudes". I també la "qualitat de gastrònom" que, si vas rebuscant pel diccionari, acabes sabent que es tracta d'una "persona afeccionada a menjar bé".

Això és exactament el que som a Panxacontenta. Uns paladars afamats de bon menjar que sempre tenen un budell buit per provar les creacions més insòlites.

Que vagi de gust!!


Futuribles

Com que la nostra llista de restaurants que volem tastar ha crescut una barbaritat (som així de capritxosos), hem decidit que aquest apartat sigui una entrada amb cara i ulls en la nostra bloc. Hi podeu arribar utilitant l'etiqueta '_Futuribles' del llistat de la dreta.

Ja ho sabeu: si teniu alguna suggerència d'algun restaurant que voleu compartir amb nosaltres, podeu afegir un comentari a aquesta entrada o posar-vos en contacte amb els Poppets a l'adreça: anskaro[arroba]gmail.com.
Estarem encantats de ser els vostres reporters personals i publicar així una ressenya de la vostra proposta al bloc.

Pregó al visitant

El contingut d'aquesta bloc és merament informatiu, subjectiu i, òbviament, no té cap caràcter publicitari. Per descomptat, no tenim ànim de lucre (som així de macos, nosaltres ;p). El que us volem transmetre és que el que hi ha escrit és una percepció personal, explicada de forma simpàtica i divertida —almenys per a nosaltres— de les visites que hem fent a una sèrie de restaurants. Ens agrada compartir les nostres experiències i impressions personals amb qualsevol que arribi fins a aquesta bloc. Una opinió més a la butxaca no fa mai mal, no?

D'altra banda, no podem fer-nos responsables dels diferents comentaris que puguin anar escrivint els visitants de la bloc, però mentre aquests tinguin un to cordial i respectuós, no en treurem cap. Entenem que hi ha gustos per a tot!

Que us sigui profitosa la visita a la bloc!

24/2/08

Granja de Gavá

Nom: Granja de Gavà
Adreça: Joaquim Costa, 37
Ubicació: Barcelona - Raval
Telèfon: 93 317 58 83
Web: -
Cuina: Creperia
Preu: <20€

Notes: Lloc de naixement de l'escriptor Terenci Moix, i antiga lleteria, la Granja de Gavà té un cert encant especial si no fos per l'insofrible atontament del cambrer (que era guapot, tot s'ha de dir, però clar, àgil, àgil, no seria, ni de ment ni d'accions) i d'un desagradable incident que vam patir després. Bé, de fet, una amiga meva. No va ser res, però el "susto" que diuen se'l va endur. En fi... coses que passen a Barcelona, i a tot arreu, però que tenyeixen de negre qualsevol sortida. Deixant això de banda, la Granja de Gavà, que hi vam acabar per casualitat després de rondar mig raval, és perfecte per bohemis, per kumbas, per poetes enamoradissos i per gent avessada a sopar a les fosques. Sí, sí, ja sé que ara semblaré que surti d'un esplai excursionista, però casi que millor que us endugueu una lot ("el català és fàcil") o el canelobre de casa la iaia, perquè si no, us dic jo que acabareu menjant les vostres crêpes a un pam del plat il·luminant-vos amb el mòbil. Vale, potser no tant, jaja, però ja m'enteneu... això sí: és un local molt petit, on es fan recitals de poesia, exposicions... Bé, que té una "altra vida" fora de la d'oferir amanides i crêpes de tota mena. I ja que parlem de la carta, si no recordo malament, hi ha dos preus per a les crêpes, segons els ingredients i si requereixen més o menys elaboració. Realment, estan molt bones i valen molt la pena. Ara, clar, si el cambrer està tant atontat que no us ve a preguntar si voleu postres, i quan per fi aconseguiu establir contacte amb ell, us diu que la cuina ja està tancada... Noooooooooooooooooo!!! a mi se'm va caure el món a sobre!! On era la meva estimada i desitjada crêpe dolça?? jo que sempre, passi el que passi, vagi a on vagi, demano postres!!!! Insultant, terrible, catastròfic. Me'n vaig anar amb la cua entre les cames... però, per sort, i després de buscar una mica desesperada alguna pastisseria libanesa que em parés el trauma, vaig compartir un gofre amb una compi... jejeeje!! I llavors sí, només llavors, vaig pensar que havia acabat de sopar XD.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Sóc un habitual de la Granja des de fa molts anys i MAI he rebut un mal tracte del cambrer (per cert, d'atontat no en té res, t'ho asseguro). Potser l'atontat ets tú que vas pel món pensant que lo teu i el que tú penses és el més important. Per favor, els cambrers també són persones, potser bastant més intel·ligents que tú, ja que he observat que ets bastant curt de mires

Boturulla dijo...

Bé, en primer lloc, no sé què és el que tu, senyor anònim, entens per ser una persona "curta de mires". A mi em sembla que quan es va a un establiment, el mínim que un cambrer o qualsevol empleat del local hauria de fer, és atendre als clients i, si no és molt demanar, preguntar si volen alguna cosa més un cop acaben de menjar. No crec que s'hagi de perseguir a ningú perquè faci la seva feina, i encara em resulta més trist quan la resposta que t'ofereixen és: "la cuina ja està tancada". M'alegro que les teves experiències a la Granja hagin estat més positives que la meva. I, amb tota sinceritat, demanar que la gent faci la seva feina i et sentis atès en un restaurant, no em sembla que em converteixi en una persona que, segons tu dius, va pel món creient que el que ella pensa és el més important del món. A més, en aquest espai exposem les nostres experiències gastronòmiques d'una manera absolutament subjectiva, tal i com exposem al principi del bloc, i, encara que et sàpiga greu, et molesti o t'ofengui, aquesta va ser la meva quan vaig anar a La Granja de Gavà.
PD: Per cert, el "tu" en català no s'accentua. Gràcies.