Nom: lia d'en vicius
Adreça: Blai, 28-30
Ubicació: Barcelona - Poble Sec
Telèfon: 93 441 60 72
Web: -
Cuina: Tapes
Preu: <20€
Notes: Crec que mai oblidarem aquest restaurant i, sentin-t'ho molt, no pel seu menjar, del qual parlaré una miqueta més endavant, si no pel moment en què la Popeta va aplaudir al cambrer quan, per fi, després d'haver anat tres cops a dir/demanar que, per favor, pugessin (estàvem a una primera planta) a prendre nota de les postres, va dignar-se a aparèixer. Espectacular! I si penseu que la reacció del cambrer va ser la demanar qualsevol tipus de disculpa... tsk tsk... no, no... no va ni dignar-se a inventar-se cap excusa... es va quedar allà palplantat, com si la cosa no anés amb ell (i potser s'ho creia de veritat).
En fi, que vam anar a aquest restaurant per celebrar l'aniversari d'una amiga de la Popeta (hola, Sara!). Vam pujar a la primera planta on tenen un petit espai habilitat amb taules i on pots estar tranquil i fer gresca i xerinol·la... tan tranquil que no pugen ni els cambrers XD... Vam demanar una sèrie de tapes per compartir entre la colla que èrem i val a dir que la quantitat servida era acceptable i tot estava molt bo. També vaig poder tastar una cervesa artesana en dues 'modalitats': torrada i de blat. Segons sembla, estava feta expressament per la festa del Poble Sec, però tampoc ho tinc clar... em sembla recordar que es deia Festa Major (només faltava que sortís La Trinca a cantar, tu!) Era molt lleugera tot i que li faltava una miqueta de fred... potser el fet que el cambrer ni sabia quins tipus de cervesa tenien hi tenia alguna cosa a veure... La Glop, l'altra que ens van oferir, també estava ben bona!
Destacar també de les postres un gelat de violeta, em sembla que era de mores (almenys a mi em va venir al cap les típiques mores de 'xuxes'), pero clar, si quan te'l pugen quasi bé te l'has de beure perquè ha passat molt temps entre que l'han fet i te l'han portat... et fa la puta gràcia, vamos! No sé si ha quedat clar que el servei que vam rebre en aquest restaurant va ser pèssim, però això sí, si no tens diners, vius al Poble Sec, no vols caminar gaire i tens tota la nit... doncs és una opció.
[Segur que la Popeta afegirà/comentarà alguna cosa XD]
Efectivament! després de fer algunes rectificacions al text original, arriba l'apunt de la jornada! A mi em va fer molta ràbia, jaja, com heu pogut veure. El cambrer era un kumba de collons, que ja em molen ja, però tampoc cal ser tan empanat de la vida! us ho juro: vam entrar a les 10 de la nit i no vam sortir-hi fins a la 1!!! i això per unes tapes i uns postres! d'acord que ens va agradar (embotits, formatges, hummus, croquetes casolanes, papas arrugás, amanides...), però només us diré que des del pis de dalt pensàvem sovint que potser no estaria de més una trucadeta a sota, a veure què cony estaven fent o per saludar, simplement. Potser haguèssim pogut fer un "és babor qui guanya qui guanya, és babor qui guanya a estribor". No sé, sent com èrem, potser s'animen a cantar cançons de colònies i a fer un foc de camp allà mateix. Ah! I no és que tinguessin una terrassa al carrer o una planta baixa a rebossar...!! què va! baixem, i l'espectacle, si no era dessolador, poc li faltava... Ara, això sí, va sortir per uns 16-17 euros per cap. I sí que haig de fer una crítica al menjar: el brownie de xocolata que vaig menjar jo estava molt bo, però una mica sec pel meu gust. Au!
Consells per anar al lia d'en vicius:
- Armeu-vos de paciència
- No intenteu raonar amb el cambrer. No us entén. Millor parleu-li a poc a poc i vocalitzant bé.
- Porteu dos gots de plàstic i un cordill per fer-vos un telèfon manual. Els "dakers" per decorar-lo són opcionals.
- Demaneu els cafès amb els postres (sobretot!) Jo casi que ho demanaria tot d'una revolada, però tampoc és garantia de res.
- El compte, a baix!
- Dueu guix blanc i de colors. Hi ha pissares amb plats que no hi són a la carta habitual. Sempre podeu jugar-hi una estona si us fan esperar massa.
- Imprescindible: trivial, cartes, uno, twister... el que vulgueu.
- Si voleu començar unes memòries personals, és el millor lloc per fer-ho.
Última coseta: a mi de veritat que la cervesa Glops (natural i artesanal) em va agradar molt. Us deixo l'enllaç aquí.
El mundo del sake
Hace 11 meses
5 comentarios:
Q grans que sou!!! Jajaja, he tornat a recordar el moment popeta (no sé si s'ha de conservar l'anonimat) aplaudint el cambrer amb un Bravo!!! Ovació!!! Aix el que em sap greu és que fos el meu aniversari, un altre dia escolliré millor, i promise. De passada i ja que hi sóc felicitar-vos per la pàgina! M'apuntaré algunes recomenacions. Apa petonots!
Sara
Jajajaja!
Googleando ociosamente no me preguntéis cómo pero he dado con el blog de Panxacontenta. Quita! Els Popets!
Creo que se os ha olvidado añadir un par de cosas imprescindibles para ir a este sitio: us saco de dormir, un cepillo de dientes y una muda :)
Y digo yo, no es a esto precisamente lo que se entiende por "slow food", no?
Hells!! por dios!!! i fins ara no havies entrat al nostre bloc? Et dediques a fer facebooks, a remenar per pàgines de l'estil "matchpoint", a parlar amb el primo Larry, i ara t'has percatat de la nostra presència a la xarxa? No m'ho puc creure! ;p Encantanda de sentir la teva fina i intel·ligent ironia. Saps que l'adorem. Però a tu més, tonta... jajajaja XD Petonets i merci per entrar i deixar-nos els teus fantàstics comentaris!
Doncs no se d'on heu tret tot això ... Jo porto anys anant i cap problema amb el servei. (Deu ser que la gent va amb el petard al cul)
Cert que aquell cambrer no era molt eixerit però ja no hi treballa. El lloc és excel·lent, el menjar boníssim, i les croquetes han merescut un article al time out, així que un mal dia el pot tenir qualsevol, i és una llàstima que us hagi tocat. Jo també hi vaig sovint i el tracte és més que correcte. Si hi ha molta gent, á cuina no dona més de sí, perquè no està pensat per ser una màquina de fer diners, és un ambient molt familiar. Ah! ara ja tenen terrassa al carrer.
Publicar un comentario