Gurmets a la xarxa

L'art de menjar i beure bé s'ha convertit en tot un savoir-faire per a moltes persones. Als quioscs, multitud de revistes ens conviden a elaborar tot tipus de plats: des dels més sofisticats als més senzills passant per aquells més saludables. I, com tots sabem, la cuina s'ha exaltat tant que els cuiners més famosos del país i part de l'estranger són tan o més coneguts -i estimats- que el propi Montilla o ZP.

Vistes les circumnstàncies, el Popet i la Popeta no ens podíem quedar enrera i hem volgut posar a la xarxa el nostre granet de sibaritisme gastronòmic que molts ja coneixeu.

Com a bona periodista, he volgut contrastar la informació i he buscat al diccionari el significat exacte de "Gastronomia". Segons el IEC online, la gastronomia és el "coneixement de tot el que té a veure amb la cuina, l’elaboració i composició dels plats, l’art de degustar i apreciar els menjars i les begudes". I també la "qualitat de gastrònom" que, si vas rebuscant pel diccionari, acabes sabent que es tracta d'una "persona afeccionada a menjar bé".

Això és exactament el que som a Panxacontenta. Uns paladars afamats de bon menjar que sempre tenen un budell buit per provar les creacions més insòlites.

Que vagi de gust!!


Futuribles

Com que la nostra llista de restaurants que volem tastar ha crescut una barbaritat (som així de capritxosos), hem decidit que aquest apartat sigui una entrada amb cara i ulls en la nostra bloc. Hi podeu arribar utilitant l'etiqueta '_Futuribles' del llistat de la dreta.

Ja ho sabeu: si teniu alguna suggerència d'algun restaurant que voleu compartir amb nosaltres, podeu afegir un comentari a aquesta entrada o posar-vos en contacte amb els Poppets a l'adreça: anskaro[arroba]gmail.com.
Estarem encantats de ser els vostres reporters personals i publicar així una ressenya de la vostra proposta al bloc.

Pregó al visitant

El contingut d'aquesta bloc és merament informatiu, subjectiu i, òbviament, no té cap caràcter publicitari. Per descomptat, no tenim ànim de lucre (som així de macos, nosaltres ;p). El que us volem transmetre és que el que hi ha escrit és una percepció personal, explicada de forma simpàtica i divertida —almenys per a nosaltres— de les visites que hem fent a una sèrie de restaurants. Ens agrada compartir les nostres experiències i impressions personals amb qualsevol que arribi fins a aquesta bloc. Una opinió més a la butxaca no fa mai mal, no?

D'altra banda, no podem fer-nos responsables dels diferents comentaris que puguin anar escrivint els visitants de la bloc, però mentre aquests tinguin un to cordial i respectuós, no en treurem cap. Entenem que hi ha gustos per a tot!

Que us sigui profitosa la visita a la bloc!

24/9/08

Panino Capriccioso

Nom: Panino Capriccioso
Adreça: Villarroel, 237
Ubicació: Barcelona - Eixample Esquerra
Telèfon: 93 322 61 60
Web: www.paninocapriccioso.com
Cuina: Italiana
Preu: <20 €

Notes: En aquest restaurant vaig aprendre que millor no reservar taula un dimecres per la nit en un local de l'Eixample... No us perdeu l'escena: jo i les meves col·legues entrant al restaurant implacablement buit i saludant amb el clàssic: "teníem taula reservada...", jajaja. El cambrer, com és obvi, va fer una repassada a tot el restaurant (molt maco, ell, jaja!) i després ens va mirar amb una mitja rialla, "com volguent dir..." XD Bé, ens vam asseure. Haig de dir que la conya amb el cambrer, rosset i força guapot, va durar tot el sopar... jaja, jo em vaig quasi indignar quan em va dir el plat que havia escollit era massa per a una sola persona... AL IGUAL!! Es tractava d'una mena de rollet fet amb massa de pizza, farcit d'alguna cosa que no recordo per res del món (alguna verdura, segur) i després tallat com si es servís en forma d'aperitiu. Bo, però calia una mica més de farciment, perquè en algunes mossegades semblava que mengessis les crêpes sobrants d'una parada ambulant... jaja! En fi. Jo de postres vaig demanar un tiramisú que em va semblar molt bo, més encara quan, tot just fa uns dies, una amiga em va dir que el millor tiramisú és aquell que té molt mascarpone, perquè és el millor d'aquest postre italià. Doncs bé, aquell tiramisú tenia tan mascaporne que semblava puré de mascarpone amb un polsim de cacau i quatre molletes de magdalena ben toveta.
Segons sembla, vaig ser la causant que una de les assistens acabés sopant únicament una sopeta amb formatge i un postre que no li va agradar... o si? en va demanar? osti... només recordo que va provar el meu tiramisú i se'm va queixar (com si li hagués preparat jo!) dient que, per déu, quin gust a licor!! perdó? amb els kilos de mascarpone que hi havia! anda, ni de conya! ;p
Després, per suposat, van venir les conyetes amb el noi rosset, que amb tota probabilitat ens veia com l'atracció de la nit (com un grup de dones dels programes de Canal Sur rollo Juan y Medio y María del Monte però amb menys arrugues a la cara i més vocals a les paraules). A més, alguna cosa respecte Colombia ens va assetjar, sobretot a l'Eli, que va acabar fent morros com tota bona ciutadana indignada i vexada XD L'elefanta Elly, que jo li havia regalat abans del seu gran viatge de l'any, suposo que va tenir un efecte tranquil·litzador sobre ella... O no.
Com apunt final, dir que el restaurant té un ambient acollidor i ofereix coses d'antipasti, torrades, focaccias, aquesta mena de rollets amb massa de pizza (tot allà està fet amb massa de pizza), pasta (la Carol es va demanar uns espaguetis a la bolonyesa que ven bé se'ls hagués pogut dur amb un tupper i fotre-se'ls allà... què fas en un restaurant demanant espaguetis amb tomàquet??) Això sí: sempre vigilant que no hi hagi all, no sigui cas que hagi de canviar d'hàbits nocturns XD I de postres, els clàssics: tiramisú, pannacotta (segons la Sara estava molt bo), pastissos... Senzill, sense gaires pretensions ni floritures, però bé de preu, cèntric i amb un menjar que fa venir gana.

No hay comentarios: