Nom: Panino Capriccioso
Adreça: Villarroel, 237
Ubicació: Barcelona - Eixample Esquerra
Telèfon: 93 322 61 60
Web: www.paninocapriccioso.com
Cuina: Italiana
Preu: <20 €
Notes: En aquest restaurant vaig aprendre que millor no reservar taula un dimecres per la nit en un local de l'Eixample... No us perdeu l'escena: jo i les meves col·legues entrant al restaurant implacablement buit i saludant amb el clàssic: "teníem taula reservada...", jajaja. El cambrer, com és obvi, va fer una repassada a tot el restaurant (molt maco, ell, jaja!) i després ens va mirar amb una mitja rialla, "com volguent dir..." XD Bé, ens vam asseure. Haig de dir que la conya amb el cambrer, rosset i força guapot, va durar tot el sopar... jaja, jo em vaig quasi indignar quan em va dir el plat que havia escollit era massa per a una sola persona... AL IGUAL!! Es tractava d'una mena de rollet fet amb massa de pizza, farcit d'alguna cosa que no recordo per res del món (alguna verdura, segur) i després tallat com si es servís en forma d'aperitiu. Bo, però calia una mica més de farciment, perquè en algunes mossegades semblava que mengessis les crêpes sobrants d'una parada ambulant... jaja! En fi. Jo de postres vaig demanar un tiramisú que em va semblar molt bo, més encara quan, tot just fa uns dies, una amiga em va dir que el millor tiramisú és aquell que té molt mascarpone, perquè és el millor d'aquest postre italià. Doncs bé, aquell tiramisú tenia tan mascaporne que semblava puré de mascarpone amb un polsim de cacau i quatre molletes de magdalena ben toveta.
Segons sembla, vaig ser la causant que una de les assistens acabés sopant únicament una sopeta amb formatge i un postre que no li va agradar... o si? en va demanar? osti... només recordo que va provar el meu tiramisú i se'm va queixar (com si li hagués preparat jo!) dient que, per déu, quin gust a licor!! perdó? amb els kilos de mascarpone que hi havia! anda, ni de conya! ;p
Després, per suposat, van venir les conyetes amb el noi rosset, que amb tota probabilitat ens veia com l'atracció de la nit (com un grup de dones dels programes de Canal Sur rollo Juan y Medio y María del Monte però amb menys arrugues a la cara i més vocals a les paraules). A més, alguna cosa respecte Colombia ens va assetjar, sobretot a l'Eli, que va acabar fent morros com tota bona ciutadana indignada i vexada XD L'elefanta Elly, que jo li havia regalat abans del seu gran viatge de l'any, suposo que va tenir un efecte tranquil·litzador sobre ella... O no.
Com apunt final, dir que el restaurant té un ambient acollidor i ofereix coses d'antipasti, torrades, focaccias, aquesta mena de rollets amb massa de pizza (tot allà està fet amb massa de pizza), pasta (la Carol es va demanar uns espaguetis a la bolonyesa que ven bé se'ls hagués pogut dur amb un tupper i fotre-se'ls allà... què fas en un restaurant demanant espaguetis amb tomàquet??) Això sí: sempre vigilant que no hi hagi all, no sigui cas que hagi de canviar d'hàbits nocturns XD I de postres, els clàssics: tiramisú, pannacotta (segons la Sara estava molt bo), pastissos... Senzill, sense gaires pretensions ni floritures, però bé de preu, cèntric i amb un menjar que fa venir gana.
El mundo del sake
Hace 10 meses
No hay comentarios:
Publicar un comentario