Montjuïc El Xalet

Nom: Montjuïc El Xalet
Adreça: Av. de Miramar, 31
Ubicació: Barcelona - Sants
Telèfon: 93 324 92 70
Web: www.gruptravi.com
Cuina: Creativa, Mediterrània
Preu: >40€

Notes: No es gradua un de la universitat cada dia, i això creiem que, almenys dins de l'àmbit familiar, ha de ser una ocasió de celebració al més alt nivell... a més, quan et gradues sembla que facis un passet més, que ja no siguis aquell estudiant esbojarrat que feia campana per estirar-se a la gespa :p
En fi, que després d'haver de posposar la data que havia estat designada per fer la celebració de la graduació de la Popeta per un petit accident del seu pare (si aneu al Corte Inglés de Portal de l'Àngel, aneu amb compte amb els esglaons de la porta!), vam arribar puntuals i no vam haver de preocupar-nos de buscar aparcament, ja que tenen un servei d'aparca-cotxes (tot i que t'ho aparquin a la vorera del davant :p)
Només entrar dins del restaurant, ja es nota l'alta posició del local amb una vista espectacular de tota la ciutat comtal als teus peus... llàstima que no es vegi el mar, ja que el restaurant està a la vessant interior de la muntanya de Montjuïc, però bueno, no es pot demanar tot, no? L'altre cosa que es nota és un cambrer que no et deixa "ni a sol ni a sombra", sempre pendent de la taula: les copes mai poden estar buides! Fins i tot, arriba a ser pesat, tantes 'moltes gràcies' per aquí, 'moltes gràcies' per allà... però de tant en tant, a un li agrada que el tractin com a un 'senyorito', no?
Pel que respecta al menjar, vam poder disfrutar d'un bon reguitzell de plats i presentacions diferents (els meus gnoccis me'ls van servir en una espècie de palangana bastant curiosa). A la Popeta li van portar un mil fulls de verdures gratinat amb formatge de cabra, que també estava immens, i a gran part de la resta de la taula els van dur un caneló gegant de peix, també, segons sembla, increïblement bo! La cuina, com veieu, és mediterrània amb bones dosis de creativitat i combinacions que fan venir salivera només sentir-les... Ah! i la carta de vins, extenssísima! L'Enate rosat que ens vam prendre estava senzillament perfecte.
PD: També a destacar el joc magistral de ventall que ens va oferir el pare de la Popeta, tot un mestre, segons vam deduir, en l'art de fer "ballar" aquest instrument tan desitjat a l'estiu. Looooocooooomia!!!

Sole Mio

Nom: Sole Mio
Adreça: Plaça d'Osca, 9
Ubicació: Barcelona - Sants
Telèfon: 93 529 08 09
Web: -
Cuina: Italiana
Preu: 20-40€

Notes: Un enorme cansament, un estupor brutal, una consternació immensa. Així es pot descriure el dia, en general, que vam anar al Sole Mio. Després d'haver dormit 5 hores i donar més voltes que un rellotge per Barcelona i l'Ikea de l'Hospitalet (inclòs trasllat de mobles dins un Clio), el Popet, en Lluisot i jo mateixa vam acabar en aquest restaurant italià de Sants. No sé si va ser per la influència de l'Ikea o per quin motiu en concret, que en entrar al Sole Mio ens va donar la sensació que traspassàvem el "umbral", jeje, d'un pis de 30 m2. Per sort, el lavabo no estava en un raconet del menjador, sinó dalt d'unes escales de fusta "mata-iaies". El cert és que quan entres en aquest restaurant una mica més i ja t'asseus amb la taula del davant: "hola, bona nit, com anem?" i mira, fas amics. Es que està tot tan juntet i tan a prop que fins i tot ens vam incomodar quan, a l'entrada, esperàvem que la cambrera ens atengués! Tanta intimitat ens recordava al metro de Barcelona... sentíem les mirades alienes massa a prop, jeje! Però el menjar sí que ens va agradar, sí! El Popet i jo vam demanar de primer, i per a compartir, unes croquetes d'arròs molt bones i molt curioses. De segon, vam demanar pizza i un plat de pasta que eren una mena de farcellets farcits de formatge de cabra i pera caramel·litzada. Però jo, quan els vaig tastar, només notava la pasta com aquell que diu... jaja! on era el formatge? i sobretot, la pera? Com que no recordava el nom del plat sencer, creia que era carn... jaja, imagineu-vos! m'haguessin pogut posar qualsevol cosa i tot entrava, tu! La pizza, per la seva banda, era de pernil dolç, tonyina, ceba... es deia Leonardo (quina mania tenen els italians de posar noms a les pizzes!! XD Algun dia trobarem una pizza que es digui Froilán de Todos los Santos, per exemple?) Molt bona, sí senyor, i gran!
Això sí... els postres... buaaaa!! per sortir corrents, vaja! jajaja XD Almenys, si descongelessin bé els pastissos de Frigo... És que, de veritat, sembla estrambòtic, però a mi em van portar un pastís de poma en el qual hi havia un nou ingredient: el gel. Crunx, crunx, crunx... I al Lluisot, el meu amic, diguem que ell "creia" que havia demanat una copa de iogurt amb fruits del bosc i el que li havien portat era un tros de ciment amb gustet a iogurt. L'encenedor no estava de més, era un bon recurs, com l'escalfament natural, però clar, quan claves la cullera i aquesta es deforma o s'acaba emportant tot el iogurt d'una peça, tot es fa més complicat. Un desastre, vaja! El Popet, però, com que és el més llest de tots, es va demanar uns profiterols blancs que, per sort per a ell, no devien estar congelats XD I estaven ben bons segons em comenta!

La Tarántula

Nom: La Tarántula
Adreça: Valladolid, 40
Ubicació: Barcelona - Sants
Telèfon: 93 411 27 28
Web: www.latarantula.com
Cuina: Mexicana
Preu: <20€

Notes: Restaurant mexicà molt bé de preu i amb carretades de menjar: tot el que demaneu us ho portaran amb el doble de quantitat que us havíeu imaginat! Un consell, en aquest sentit, és que sigueu moderats amb el que demaneu.. que ja us ho deien les vostres àvies: el menjar no és llença, que hi ha molts nens al món que passen gana! Deixant ja el xantatge emocional que tots hem patit, la cuina d’aquest local és genuïnament mexicana i, en conseqüència, molt bona i picantona. Els postres no us els podeu perdre: la “muerte por chocolate” o la “resurección por chocolate” us faran arribar al nirvana de la rebosteria, si us ho podeu acabar. Una altra recomanació és que compartíssiu els postres a menys que vulgueu sortir del restaurant rodolant i clamant pietat al vostre estómac. Això sí: cal anar-hi i provar totes les variants de burritos i altres plats típicament del país de les rancheres. No us aventureu a cantar: Allí en el rancho grande, allí donde vivíaaaaaaa... Tots la sabem i tots l’hem cantat alguna vegada en estats ebris, però, de veritat, no cal.

Hua Shui Mu

Nom: Hua Shui Mu
Adreça: Joan Güell, 37-39
Ubicació: Barcelona - Sants
Telèfon: 93 490 82 12
Web: -
Cuina: Asiàtica
Preu: <20€

Notes: Com podeu comprovar, hem posat en aquest post "cuina asiàtica", i és que jo diria que aquest restaurant és l'excel·lència d'aquesta categoria de restaurants, que són com la secció de "Societat" d'un diari: un calaix de sastre! Però no per això disfrutes menys de la seva barra giratòria on, si vas en colla, un munt de braços s'eleven ansiosos de fer seus cada un dels plats que van apareixent... Malgrat que en alguna altra ressenya hem afirmat que aquest tipus de restaurants serveixen sempre el mateix tipus de plats, no és ben bé del tot cert: hi ha petites i agradables variacions que, si es té bon ull, val la pena aprofitar. Jo recordo amb un "carinyu" especial unes boletes molt toves recobertes de coco i amb un farcit d'un gust tan indescriptible com els seus possibles ingredients, però, això sí, estava molt bo i molt calentó! El xinès que el regenta, a més, era un home molt simpàtic i cachondo, jo diria, jaja, en el bon sentit de la paraula... fins i tot ens va fer broma sobre el fet que se'l confongués amb un japonès... no en volia ni sentir a parlar d'aquesta similitud! (en el fons, no es cauen gaire bé...). Ja se sap, el record de la II Guerra Mundial i de l'anterior invasió japonesa de part de Manxúria encara segueix viva. I és que l'esperit expansionista nipó de part del segle XIX i XX no es pot negar... I això que ara se'l venera tant! ;p