Sole Mio

Nom: Sole Mio
Adreça: Plaça d'Osca, 9
Ubicació: Barcelona - Sants
Telèfon: 93 529 08 09
Web: -
Cuina: Italiana
Preu: 20-40€

Notes: Un enorme cansament, un estupor brutal, una consternació immensa. Així es pot descriure el dia, en general, que vam anar al Sole Mio. Després d'haver dormit 5 hores i donar més voltes que un rellotge per Barcelona i l'Ikea de l'Hospitalet (inclòs trasllat de mobles dins un Clio), el Popet, en Lluisot i jo mateixa vam acabar en aquest restaurant italià de Sants. No sé si va ser per la influència de l'Ikea o per quin motiu en concret, que en entrar al Sole Mio ens va donar la sensació que traspassàvem el "umbral", jeje, d'un pis de 30 m2. Per sort, el lavabo no estava en un raconet del menjador, sinó dalt d'unes escales de fusta "mata-iaies". El cert és que quan entres en aquest restaurant una mica més i ja t'asseus amb la taula del davant: "hola, bona nit, com anem?" i mira, fas amics. Es que està tot tan juntet i tan a prop que fins i tot ens vam incomodar quan, a l'entrada, esperàvem que la cambrera ens atengués! Tanta intimitat ens recordava al metro de Barcelona... sentíem les mirades alienes massa a prop, jeje! Però el menjar sí que ens va agradar, sí! El Popet i jo vam demanar de primer, i per a compartir, unes croquetes d'arròs molt bones i molt curioses. De segon, vam demanar pizza i un plat de pasta que eren una mena de farcellets farcits de formatge de cabra i pera caramel·litzada. Però jo, quan els vaig tastar, només notava la pasta com aquell que diu... jaja! on era el formatge? i sobretot, la pera? Com que no recordava el nom del plat sencer, creia que era carn... jaja, imagineu-vos! m'haguessin pogut posar qualsevol cosa i tot entrava, tu! La pizza, per la seva banda, era de pernil dolç, tonyina, ceba... es deia Leonardo (quina mania tenen els italians de posar noms a les pizzes!! XD Algun dia trobarem una pizza que es digui Froilán de Todos los Santos, per exemple?) Molt bona, sí senyor, i gran!
Això sí... els postres... buaaaa!! per sortir corrents, vaja! jajaja XD Almenys, si descongelessin bé els pastissos de Frigo... És que, de veritat, sembla estrambòtic, però a mi em van portar un pastís de poma en el qual hi havia un nou ingredient: el gel. Crunx, crunx, crunx... I al Lluisot, el meu amic, diguem que ell "creia" que havia demanat una copa de iogurt amb fruits del bosc i el que li havien portat era un tros de ciment amb gustet a iogurt. L'encenedor no estava de més, era un bon recurs, com l'escalfament natural, però clar, quan claves la cullera i aquesta es deforma o s'acaba emportant tot el iogurt d'una peça, tot es fa més complicat. Un desastre, vaja! El Popet, però, com que és el més llest de tots, es va demanar uns profiterols blancs que, per sort per a ell, no devien estar congelats XD I estaven ben bons segons em comenta!