Gurmets a la xarxa

L'art de menjar i beure bé s'ha convertit en tot un savoir-faire per a moltes persones. Als quioscs, multitud de revistes ens conviden a elaborar tot tipus de plats: des dels més sofisticats als més senzills passant per aquells més saludables. I, com tots sabem, la cuina s'ha exaltat tant que els cuiners més famosos del país i part de l'estranger són tan o més coneguts -i estimats- que el propi Montilla o ZP.

Vistes les circumnstàncies, el Popet i la Popeta no ens podíem quedar enrera i hem volgut posar a la xarxa el nostre granet de sibaritisme gastronòmic que molts ja coneixeu.

Com a bona periodista, he volgut contrastar la informació i he buscat al diccionari el significat exacte de "Gastronomia". Segons el IEC online, la gastronomia és el "coneixement de tot el que té a veure amb la cuina, l’elaboració i composició dels plats, l’art de degustar i apreciar els menjars i les begudes". I també la "qualitat de gastrònom" que, si vas rebuscant pel diccionari, acabes sabent que es tracta d'una "persona afeccionada a menjar bé".

Això és exactament el que som a Panxacontenta. Uns paladars afamats de bon menjar que sempre tenen un budell buit per provar les creacions més insòlites.

Que vagi de gust!!


Futuribles

Com que la nostra llista de restaurants que volem tastar ha crescut una barbaritat (som així de capritxosos), hem decidit que aquest apartat sigui una entrada amb cara i ulls en la nostra bloc. Hi podeu arribar utilitant l'etiqueta '_Futuribles' del llistat de la dreta.

Ja ho sabeu: si teniu alguna suggerència d'algun restaurant que voleu compartir amb nosaltres, podeu afegir un comentari a aquesta entrada o posar-vos en contacte amb els Poppets a l'adreça: anskaro[arroba]gmail.com.
Estarem encantats de ser els vostres reporters personals i publicar així una ressenya de la vostra proposta al bloc.

Pregó al visitant

El contingut d'aquesta bloc és merament informatiu, subjectiu i, òbviament, no té cap caràcter publicitari. Per descomptat, no tenim ànim de lucre (som així de macos, nosaltres ;p). El que us volem transmetre és que el que hi ha escrit és una percepció personal, explicada de forma simpàtica i divertida —almenys per a nosaltres— de les visites que hem fent a una sèrie de restaurants. Ens agrada compartir les nostres experiències i impressions personals amb qualsevol que arribi fins a aquesta bloc. Una opinió més a la butxaca no fa mai mal, no?

D'altra banda, no podem fer-nos responsables dels diferents comentaris que puguin anar escrivint els visitants de la bloc, però mentre aquests tinguin un to cordial i respectuós, no en treurem cap. Entenem que hi ha gustos per a tot!

Que us sigui profitosa la visita a la bloc!
Mostrando entradas con la etiqueta P: 20-40€. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta P: 20-40€. Mostrar todas las entradas

4/5/09

La Taula Rodona

Nom: La Taula Rodona
Adreça: La Nau, 4
Ubicació: Tarragona
Telèfon: 977 24 25 92
Web: -
Cuina: Mercat
Preu: 20-40€

Notes: En ple centre de Tarragona està aquest restaurant on només entrar et rep unes brases on el cuiner està fent la carn, i quan passes cap a les taules, et ve una flaire... mmmmm!
Recomanació: Secreto ibérico. Amb allioli. Al punt. Com que no és un totxo de carn, no et trobes el clàssic "cuit per fora cru per dins". I està tot sucosset... gggg (imatge de Homer Simpson).
Una altra recomanació: Crec recordar que de dilluns a dijous ofereixen un plat que es diu 'costelles a mort' (Bé, crec que no és així, però s'assembla. Si el mestre David es plau de corregir-ho, benvingut sia). Es podria dir que pagues el primer plat de costelles i després pots anar repetint fins que reventis. També pots dir prou, però llavors perd una mica la gràcia.

Fujiyama

Nom: Fujiyama
Adreça: José Estivill, 34
Ubicació: Barcelona - Eixample Dret (Mapa)
Telèfon: 93 351 48 03
Web: -
Cuina: Japonesa
Preu: 20-40€

Notes: Aquest restaurant em porta molts records, ja que va ser el primer restaurant on vaig aprendre a disfrutar d'un plat de sushi amb wasabi i gingebre. Val a dir que axiò va pasar fa uns 8 anys i va ser un migdia on el restaurant estava molt buit i molt tranquilet, ambient totalment oposat a l'última nit que vam anar.
Per destacar: la popeta va demanar okonomiyaki i va ser curiós quan li van portar: creia que era una mega-gyoza oberta!

Nut

Nom: Nut
Adreça: Verdi, 2
Ubicació: Barcelona - Gràcia
Telèfon: 93 285 48 91
Web: -
Cuina: Egipcia i Italiana
Preu: 20-40€

Notes: Té una ubicació privilegiada: el començament del carrer Verdi. Té una oferta si més no, curiosa: Tant pots pendre una pizza (feta per un xef italià) com un platet d'hummus. Pel que fa a la cuina egipcia que oferien, per mi té massa semblança amb la cuina Síria i Libanesa (i del Pròxim Orient en general), fet que va provocar un petit debat: per què la cuina del Pròxim Orient és tota igual i la cuina Mediterrània és tan variada? O simplement els restaurants siris, libanesos, egipcis i demés van a la opció fàcil? I sobretot, té una porta que no tanca bé, i si seus al costat de nit... fa fred.

2/5/09

Misaki


Nom: Misaki
Adreça: Aribau, 40
Ubicació: Barcelona - Eixample Esquerra
Telèfon: 93 451 33 93
Web: -
Cuina: Japonesa
Preu: 20-40€

Notes: Petit restaurant japonés (bé, xinés, com la majoria) molt acollidor. Ideal per disfrutar en parella d'un sopar tranquil. És un d'aquells restaurant que et pot treure d'un apuro quan tens un antull de sushi, però dintre dels restaurants japonesos-xinesos, és dels que tenen la carta una mica pujada de preu...
Pel que té a veure amb el menjar, res destacable, la veritat.

17/3/09

El Portalet


Nom: El Portalet
Adreça: Pl. del Dr. Guardiet, 14
Ubicació: Rubí
Telèfon: 93 588 54 68
Web: -
Cuina: Italiana, Mercat
Preu: 20-40€

Notes: Després d'una setmana molt i molt dura per a la Popeta per motius de feina, vem donar-nos el luxe d'anar a sopar fora. Com que estàvem per Rubí, vam anar a donar un tomb pel centre i vam decidir no anar a cap dels llocs on sempre anàvem, així que, després de comprovar que el Restaurant el Gall només obre per encàrrec, l'hora que era va fer-nos decidir per El Portalet, restaurant al davant de l'esglèsia de Sant Pere.
L'ambient era acollidor i no vam tenir problemes per sopar sense reserva. La carta ens va fer veure quines eren les seves especialitats: carns a la brasa de carbó d'alzina i pizzes casolanes. Com que era de nit, ens vam decidir per aquestes últimes... això sí, després de compartir unes torrades amb escalivada i anxoves XD (ja anirem un altre dia a tastar la carn, que vaig veure el que servien a la taula del costat i tenia molt bona pinta!)
La meva pizza estava ben bona (la de la Popeta no ho sé, perquè no em va deixar tastar la seva Carbonara :p). La masa no era fina però tampoc esponjosa... quasi bé es podria dir que era com una galeta. I la mida, acceptable. Vaig demanar l'oli picant aquest que es posa a la pizza per donar-li mes 'gustillo' i, escolta, que no havia manera que piqués... tot i que si miraves el porronet on era l'oli, hi havia un 'bitxo' allà que espantava...
Vam sortir contents per diversos motius: perquè vam sopar bé i, sobre tot, perquè s'havia acabat aquesta setmana infernal.

18/11/08

Can Cortés

Nom: Can Cortés
Adreça: Ctra. Arrabassada, km. 6,5 - Av. Can Cortès, 20
Ubicació: Sant Cugat del Vallés
Telèfon: 93 674 17 04
Web: www.cancortes.com
Cuina: Mercat
Preu: 20-40€

Notes: Vam anar a aquest restaurant després d'un intent frustrat d'anar al restaurant japonés Matsu, a Sant Cugat del Vallés... com s'enten que un restaurant tanqui un diumenge? Potser el fet que estigui en una zona d'oficines i que, per tant, en diumenge no hi hagi molt moviment per allà sigui un factor a tenir en compte... però em vaig quedar amb moltes ganes! A més, era la Popeta no sabia que hi anàvem allà... en fi... un altre dia!
Així que no va quedar més remei que agafar el cotxe, enfilar l'Arrabassada cap a Barcelona i esperar que s'anunciés el desviament cap al restaurant.
Tot i que hi havia bastants cotxes al petit parking del restaurant i a les seves rodalies, vam trobar taula sense problemes tot i no haver reservat (la crisi!)
Entrant en el tema gastronòmic, la seva carta es centra en arrossos i carns a la brasa, tot i que tenen una miqueta de tot per poder contentar qualsevol comensal.
Una cosa que em va sorpendre va ser la quantitat servida als plats. La Popeta no va poder acabar-se la seva coca d'escalivada i jo vaig acabar ben ple amb la meva amanida de formatge de cabra gratinat... i encara quedàven els segons!
He de confesar que no vaig poder acabar-me l'entrecot que vaig demanar... quina ràbia!
I per postres, per baixar una miqueta, unes boletes (3!) de gelat de iogurt amb fruits del bosc... mmmmmmm... no sé que era més pecat: acabar-s'ho tot o deixar-se una miqueta al plat...
Òbviament, després d'aquest dinar, es recomana una bona passejada per Collserola, això sí, anant amb compte de no topar-se amb uns porcs senglars o amb uns ciclistes esbojarrats, que els diumenges està la muntanya plena!

17/9/08

La Abadía

Nom: La Abadía
Adreça: Plaza de San Nicolás, 3
Ubicació: Toledo
Telèfon: 925 25 11 40
Web: www.abadiatoledo.com
Cuina: Mercat
Preu: 20-40€

Notes: Sempre m'ha fet gràcia la dita 'En Toledo, todas las cuestas son hacia arriba'. I quanta raó tenen, sobre tot si són les tres de la tarda, acabes de sortir d'un dinar ben abundant i et trobes en mig d'una onada de calor de 45 graus... no li dessitjo a ningú!
Tornant al tema gastronòmic (més ben dit, començant), aquest va ser el restaurant escollit per gaudir de la cuina toledana, òbviament 'a dedo' dels resultats obtinguts de consultar a San Google...
Després d'un bon matí de turistes per aquesta ciutat castellana vam dirigir-nos al restaurant per recuperar forces i descansar de tant voltar cap amunt i cap amunt (com volguent dir...).
El primer que ens va sorpendre és que tenen un lloc destinat a taules que està en un soterrani, a resguard del calor del migdia... tot molt íntim.
Vam decidir demanar un plat que era una espècie de 'pica-pica' amb tasts de diferents plats típics. Un gran encert. El mini-rotllet d'ànec amb confitura de poma verda, sublim!
Per segon, la Popeta va demanar peix (estava reservant-se ;p) i jo vaig demanar cèrvol... haig d'aprofitar per tastar coses que normalment no menjo! He de confesar que vaig haver de fer un gran esforç per poder menjar-ho tot, però la gula pot amb mi!
Però el que va ser el súmmun van ser les postres: vam compartir una selecció de postres amb sis postres diferents... amb això sí que no vam poder acabar del tot...
En fi, m'emporto un gran record d'aquest restaurant... i del fet que si has menjat copiosament, el millor que pots fer després és una migdiada i MAI anar-te a voltar sota un sol de justícia!

21/7/08

Sole Mio

Nom: Sole Mio
Adreça: Plaça d'Osca, 9
Ubicació: Barcelona - Sants
Telèfon: 93 529 08 09
Web: -
Cuina: Italiana
Preu: 20-40€

Notes: Un enorme cansament, un estupor brutal, una consternació immensa. Així es pot descriure el dia, en general, que vam anar al Sole Mio. Després d'haver dormit 5 hores i donar més voltes que un rellotge per Barcelona i l'Ikea de l'Hospitalet (inclòs trasllat de mobles dins un Clio), el Popet, en Lluisot i jo mateixa vam acabar en aquest restaurant italià de Sants. No sé si va ser per la influència de l'Ikea o per quin motiu en concret, que en entrar al Sole Mio ens va donar la sensació que traspassàvem el "umbral", jeje, d'un pis de 30 m2. Per sort, el lavabo no estava en un raconet del menjador, sinó dalt d'unes escales de fusta "mata-iaies". El cert és que quan entres en aquest restaurant una mica més i ja t'asseus amb la taula del davant: "hola, bona nit, com anem?" i mira, fas amics. Es que està tot tan juntet i tan a prop que fins i tot ens vam incomodar quan, a l'entrada, esperàvem que la cambrera ens atengués! Tanta intimitat ens recordava al metro de Barcelona... sentíem les mirades alienes massa a prop, jeje! Però el menjar sí que ens va agradar, sí! El Popet i jo vam demanar de primer, i per a compartir, unes croquetes d'arròs molt bones i molt curioses. De segon, vam demanar pizza i un plat de pasta que eren una mena de farcellets farcits de formatge de cabra i pera caramel·litzada. Però jo, quan els vaig tastar, només notava la pasta com aquell que diu... jaja! on era el formatge? i sobretot, la pera? Com que no recordava el nom del plat sencer, creia que era carn... jaja, imagineu-vos! m'haguessin pogut posar qualsevol cosa i tot entrava, tu! La pizza, per la seva banda, era de pernil dolç, tonyina, ceba... es deia Leonardo (quina mania tenen els italians de posar noms a les pizzes!! XD Algun dia trobarem una pizza que es digui Froilán de Todos los Santos, per exemple?) Molt bona, sí senyor, i gran!
Això sí... els postres... buaaaa!! per sortir corrents, vaja! jajaja XD Almenys, si descongelessin bé els pastissos de Frigo... És que, de veritat, sembla estrambòtic, però a mi em van portar un pastís de poma en el qual hi havia un nou ingredient: el gel. Crunx, crunx, crunx... I al Lluisot, el meu amic, diguem que ell "creia" que havia demanat una copa de iogurt amb fruits del bosc i el que li havien portat era un tros de ciment amb gustet a iogurt. L'encenedor no estava de més, era un bon recurs, com l'escalfament natural, però clar, quan claves la cullera i aquesta es deforma o s'acaba emportant tot el iogurt d'una peça, tot es fa més complicat. Un desastre, vaja! El Popet, però, com que és el més llest de tots, es va demanar uns profiterols blancs que, per sort per a ell, no devien estar congelats XD I estaven ben bons segons em comenta!

16/7/08

Fondo do mar

Nom: Fondo do mar
Adreça: Provença, 327-329
Ubicació: Barcelona - Eixample Dret
Telèfon: 93 459 26 42
Web: www. fondodomar.com
Cuina: Gallega
Preu: 20-40€

Notes: Mmmm... quin bon restaurant! Just al costat de la Tasca d'Or i davant de La Antigua Cabaña. Com veieu, tot queda a casa! ;p Un galleg 100%, amb plats abundants i casolans d'un peix fresc i molt variat, per a tots els gustos. I és que el rap a la cassola amb crema d'alls estava "de muerte" com dirien per les Espanyes, jeje! El que vam fer nosaltres (hi vam anar tota la família, inclosa la iaia i la cama robocop del meu pare) va ser fer un pica-pica de pimientos del piquillo farcits de marisc, calamars a la andalusa, pop a la gallega, musclos a la marinera, xipirons... i després cadascú va demanar el seu. El rap va triomfar. És obvi: a ningú li agrada treure espines, ni quan tens 8 anys ni quan en tens 30. Només ma mare, que té ànima "gatuna" i sempre demana peix quan va als restaurants (li encanta escurar-ho tot, jeje). Dels postres no us en puc parlar gaire, ja que només vaig compartir un sorbet de mandarina exquisit (ara em ve un antull de sorbet, fixa't!!) amb el Popet, lluitant, com sempre, per no perdre posicions davant les seves fermes cullerades... Després, vam menjar un pastís de la Pastisseria Núria, que es troba al Passeig de Sant Joan. El vam encarregar perquè era l'aniversari de casats dels meus pares i, a més, el dia que feia anys la meva mare (de fet, era l'endemà, però cal ajustar-se a les dates festives).
Coincideixo del tot amb una de les frases que els de Fondo do mar diuen en el seu lloc web: que són un restaurant de confiança. Un argument que a mi, sens dubte, m'ha convençut. I no només per la seva cuina, que es pot degustar de moltes maneres en els seus diferents menús, així com amb la carta, sinó també pel seu servei. No sabeu la satisfacció interior que vaig tenir quan vaig conèixer el cambrer-maître i el cambrer que ens va servir... Per fi! per fi un cambrer/a que no sembla sortit de darrera la caixa del Bershka...!!! Aleluiaaaaaaaa!! Com els d'abans, sí senyor! Sense posar aquella cara de fàstic tipus Belén Esteban, que quan els sents parlar et fotries a córrer de l'espant, i sense que sembli que et perdonen la vida!! Des d'aquí faig un prec al sector de la restauració: Si et plau, intenteu que la gent no se senti que està en una mena de tertúlia amb Maria Teresa Campos i amics. Gràcies.
A més, el cambrer que ens va atendre va ser molt amable i entranyable. Ja era un senyor gran, però molt àgil, i tota l'estona es fotia (de broma, clar) amb la meva iaia. Clar, la pobra dona no sent per una orella i la mitad de bromes se li escapaven, però és igual, tots li vam agraïr. I per acabar-ho d'adobar, el local és molt diàfan, agradable, d'estil mariner però sense caure, per res del món, en el tipisme exagerat. Per últim, pel que fa al preu, assequible, ja que hi ha menús, com abans he dit, per diferents butxaques i gana: des d'un pica-pica fins a un menú de mariscada.

Mulet

Nom: Mulet
Adreça: València, 350
Ubicació: Barcelona - Eixample Dret
Telèfon: 93 459 17 23
Web: www.restaurantmulet.com
Cuina: Creativa
Preu: 20-40€

Notes: Un gran descobriment, sí senyor! Hi vaig anar amb el meu compi de tota la vida, en Lluisot, per celebrar el seu aniversari, i als dos ens va encantar! Jo buscava un restaurant prop de casa que no fos excessivament car (no cal ser materialistes, oi? sobretot quan convides tu, jeje) i vam anar a parar al Mulet. Val a dir que les últimes vegades que m'havia tocat a mi convidar-lo havia fet "escapatòries" i havíem acabat a casa... jojo!
Entrant en matèria, el Mulet és un restaurant amb una cuina d'autor, jove i modern, que combina productes mediterranis amb d'altres de més exòtics, com el carpaccio de ren o la carn de cangur, i on la qualitat i el preu mantenen una relació de cordial amistat. Hi ha molt on escollir: tota mena d'amanides, de carpaccios, de plats vegetarians, de pasta, carns, peix... i tot amb aquell toc especial i creatiu que tan ens agrada. Jo vaig menjar només un plat (no tenia massa gana): lassanya vegetal de tomàquets secs, ceba confitada, bolets i finalment gratinada amb beixamel de formatge de cabra. El meu amic, en Lluisot, es va demanar una amanida que, segons ell, estava boníssima (i ben gran que era!) i després va optar per uns raviolis de carxofa. Els postres, també fantàstics: la meva tatín de poma amb gelat de vainilla em va encantar! Tot molt cuidat, vaja. Vosaltres sou d'aquells que pensa que el millor gelat de vainilla té piquets negres? Doncs la del Mulet és així.
La decoració, per la seva banda, es basa en línies sòbries, de blancs i negres, d'aires minimalistes. Molt urbà, vaja. Com a dada curiosa, el lavabo és una porta empotrada a la paret. Enrecordeu-vos-en! No feu com el meu amic que va fer el tour pel local i si no acaba entre els fogons poc li va faltar... jajaja!
PD: Ah! me'n descuidava! el Mulet és un dels pocs llocs de Barcelona on he vist que tenen vins de la Terra Alta! olé, olé i olé!!! doncs sí, de Gandesa: blanc, negre i rosat. Ells sí que en saben...

18/6/08

Dragonfly

Nom: Dragonfly
Adreça: València, 232
Ubicació: Barcelona - Eixample Esquerra
Telèfon: 93 451 11 28
Web: www.dragonflybcn.com
Cuina: Xinesa
Preu: 20-40€

Notes: Lo prometido es deuda, amics, i li he promés al Popet que abans d'anar a dormir escriuria una ressenya, així que aquí estic, amb el Dragonfly. Però abans... us heu preguntat mai com es diu en català "lo prometido es deuda"? "Allò promès és el meu deure?" Em sento el cavaller Sant Jordi venent-li la moto a la princesa, jaja... En fi! A veure: el Dragonfly no és un restaurant xinès dels que estem acostumats a anar o a sentir parlar, és a dir, no és cap "Familia feliz", "Jardín dorado" o "La Gran Muralla" (no hi ha gaire més noms tòpics, no us penseu! ;p). Ja d'entrada, des del carrer, aquest restaurant no té cap drac, ni columnes daurades ni lletres lluminoses. La seva entrada és sòbria, fosca fins i tot, moderna, seguint la moda minimalista imperant en restauració. Res fa pensar que sigui un restaurant xinès. Però ho és. I molt recomanable! Perquè, senyors, no és que el menjar xinès sigui de porcs ni de cutres ni que sigui un focus de calories i greixos... La gastronomia xinesa és molt rica i variada, i val la pena tenir un respecte per una cultura que durant milers d'anys va ser pionera en molts àmbits i que, tot i que a alguns els costi d'empassar, també va ser la "guia espiritual", el referent, vaja, de moltes pobles als quals va influenciar enormement durant segles. Bé, fet aquest breu elogi, us aconsello que si aneu al Dragonfly demaneu el menú degustació de nit (18 € per cap beguda no inclosa, em sembla recordar). És suficientment abundant i de qualitat per sortir amb la panxa ben plena i amb un sentiment molt gran de satisfacció. Sobretot, demaneu el que demaneu, no deixeu passar l'oportunitat de tastar el Dim Sum. Segons acabo de llegir en una web de tv3, el Dim Sum és cantonès i es podria traduir com a "delícia del cor" o "bocinet de cor". Certament, és com una mena de tapa o aperitiu, normalment en forma de petita empanada o rollet. En podeu trobar de carn, de peix, de verdures, de marisc, fet a la planxa, fregit, al vapor, amb tota mena de salses boníssimes... mmmm!! És potser el que més em va agradar de tot el sopar! Veureu que aquest local s'allunya de les clàssiques receptes o que, almenys, les dignifica. S'agraeix. Els postres, per la seva banda, són, com a tots els restaurants xinesos, tirant a occidentals. Val a dir que a Orient el concepte "postre" no està tant estès... No sé com expressar-ho, però no ho entenen com nosaltres ni tenen l'extensa varietat de postres de tota mena que aquí podem gaudir.
Val a dir que, paradoxalment, en aquest restaurant vaig conèixer en Hiroto, un japonès altrament conegut com "el crack", que mira cada dijous Polònia i li encanta. Salutacions molt cordials a l'amic ambigu Toni, perquè allà vam anar a celebrar el seu aniversari XD

de Tapa Madre

Nom: de Tapa Madre
Adreça: Mallorca, 301
Ubicació: Barcelona - Eixample Dret
Telèfon: 93 459 31 34
Web: www.detapamadre.com
Cuina: Tapes
Preu: 20-40€

Notes: Com el seu nom indica, un lloc per anar de "tapeo" sense caure en els "baixos fons" de Les Rambles o altres locals pensats per guiris o que, en definitiva, es nota massa que la cuina sembla una cadena de producció de la Seat. Però us haig de fer una confessió: he hagut de mirar-me el web d'aquest restaurant de l'Eixample per poder escriure la ressenya... ja no recordava la carta! ;p Perdó des del sibaritisme amateur.
Bé, com us anava dient: a De Tapa Madre podreu degustar tapes casolanes, sense gaires invencions, però de qualitat. No, no hi ha espumes ni esferificacions ni presentacions acrobàtiques. Senzillament, tapes —o més ben dit racions en alguns casos— per dinar o per sopar. Pernil del bo, ensaladilla, patates braves, embotits de tota mena, croquetes, "montaditos"... I els postres, tradicionals: crema catalana, mel i mató, músic, etc. Val a dir que no és un restaurant extraordinari, ni tampoc que em desperti un especial entusiasme, però va formar part de La Ruta Brava que vam seguir durant un temps el Popet i jo. La Ruta (ja no sé si ho he explicat abans o no, però és igual, jo em reitero les vegades que faci falta, jeje) consistia en anar de restaurant en restaurant cercant patates braves per puntuar. I les d'aquí eren molt putes!! Uff... no és que estiguèssiu dolentes, no, és que picaven una barbaritat! un atemptat contra els Drets Humans! XD Ara el Poppet, si estigués al meu costat, em diria "ala, que exagerada eres!". Doncs sí. I segur que això també ho dec haver posat en algún altre post. Repapiejo.
Bé, per augmentar la bona imatge del local acabaré per dir que té terrassa (al carrer, però la té) i que és força gran per dins, amb un ambient acollidor, familiar, amb la fusta com a element predominant. Una mena de taberna "light", de línies més suaus i espais diferenciats. Voleu més? Doncs, apa, ja ho sabeu! A córrer!

Restaurant Llantia

Nom: Restaurant Llantia
Adreça: Brossolí, 5
Ubicació: Barcelona - Born
Telèfon: 93 319 75 10
Web: -
Cuina: Creativa de Mercat
Preu: 20-40€

Notes: Aquest era el restaurant maleït. Els ex-icenys vam intentar organitzar fins a tres sopars en aquest restaurant, però sempre hi havia algún motiu que feia que finalment no hi anèssim: o no agafaven el telèfon per reservar, o et tornaven la trucada quan ja havies reservat en un altre lloc, o, simplement, a última hora canviàvem de lloc. Com som, veritat?
Per sort, finalment es va poder anar i vam fer una petita descoberta. Descoberta perquè la carta que tenen ens va sorpendre a la Popeta i a mi: variada i que feia que no sapiguèssis què escollir (tot i que això a mi em passa en qualsevol lloc on em donin a escollir entre més de tres opcions XD); petita perquè la quantitat servida als plats era la justa per fer fugir la gana, és a dir, que no t'atipaves. Però això ja està bé, no? Tampoc és qüestió de no parar de menjar fins que un reventi, oi? Recordo els raviolis de ceps, molt bons, i, sobretot, les postres, com no XD.
Això sí, la relació quantitat/preu, doncs, pica una mica, però és el que té la cuina creativa, que sembla que paguis per la quantitat de paraules que té el nom del plat, no per la quantitat de menjar que hi posen.

2/5/08

El Racó

Nom: El Racó
Adreça: Plaça Urquinaona, 7
Ubicació: Barcelona - Eixample Dret
Telèfon: 93 412 38 62
Web: www.elraco.com
Cuina: Italiana, Mediterrània
Preu: 20-40€

Notes: Un lloc especial... oi tant! El Racó és un dels primers restaurants on el Popet i jo vam anar a menjar alguna cosa. Potser el primer, realment? Era dijous, d'això m'enrecordo, i sé que vam passar-nos tot el sopar agafant-nos de la mà (quan no menjàvem les respectives pizzes, és clar), parlant una mica de tot, i que quan vam sortir vam anar a un local del Born, just al Fossar de les Moreres. Us havia dit mai que m'agrada aquesta paraula? Moreres. Em recorden als cucs de seda de l'escola, dins la capsa de sabates, alguns capolls grocs i altres blancs. En fi... que desvariejo, ja! I jo, si no ho sabíeu encara, tinc molta capacitat per divagar. Només una última cosa en aquest apunt nostàlgic: el dia que vam anar El Racó va ser el dia en què el Popet em va dir que li agradaven molts els meus ulls... Aii!! quina vergonya, jajaja!
Bé, entrant en matèria... suposo que tots deveu conèixer la cadena de El Racó. N'hi ha bastants per Barcelona, sobretot pel centre, així que us recomano visitar la seva web per trobar el que més a prop us quedi de casa o la feina. Sobre el menjar, al Racó podreu trobar-hi amanides, crêpes, pizzes, pasta, quiches, focaccias, risottos... Una mica de tot i a un preu raonable. Una recomanació: Crêpe de compota de poma. Boníssima! Porta gelat de canyela, crema anglesa, flamejat de Calvados i, és clar, la compota. Les postres valen la pena (us heu fixat que sempre en parlo, de les postres? M'encanten!) i, en general, els plats també. L'últim que cop que hi vaig anar em vaig demanar un risotto que no em va desagradar gens. Ja ho veieu: un lloc assequible, que va bé per quedar quan vas amb colla, que n'hi ha un munt per la nostra geografia urbana, i que, que coi, no és El Bulli, ja ho sabem, però està força bé!

Cantina Mexicana

Nom: Cantina Mexicana
Adreça: Encarnació, 51
Ubicació: Barcelona - Gràcia
Telèfon: 93 210 68 05
Web: -
Cuina: Mexicana
Preu: 20-40€

Notes: En aquest restaurant vam reunir-nos la Popeta i jo amb els companys de feina de la Popeta, amb parelles respectives, per celebrar diversos aniversaris de la colla. En altres paraules, vam optar per l'opció "aniversari massiu": tots junts i "arreando"!, economitzant els sopars i l'avorriment que produeix veure'ns cada dia... jajaja XD Es va escollir aquest restaurant perquè els amos són els pares de la nòvia del Ferran de Pablo (també anomenat Ferran III), que no són mexicans, però saben cantar "ranxeres" i altres joies d'ara i sempre amb una gràcia, si més no, peculiar. En aquest sentit, els assistents al local van poder gaudir de "19 días y 500 noches", "Mediterráneo", "Clavelitos", i altres de l'estil Mr. Bean a missa, és a dir, una mena de murmuri inintel·ligible que sembla, a molt estirar, una cançó coneguda. Doncs bé, allà la Popeta li va donar per deixar-se el regal del George, ella que és tan responsable!! Si no va dir que anava a casa a buscar-lo i tornava 20 vegades o més, no ho va dir cap!! Pobre... quin disgust! En fi, ella sempre donant la nota. En canvi, els altres sí que van complir i a ella li van regalar unes "pantufles" de "La habitación de Nekane" i un clauer tipus ninja, que es diu "que-te-pego", també d'allà. Si no hi heu anat mai, us recomano que visiteu aquesta botiga, perquè és la canya!!! Se'ls en va, se'ls en va... XD jejeje! Abans de començar a entrar en detalls gastronòmics, val a dir que les prediccions d'en Caldes (en Ferran II), es van complir i la Popeta va fotre un crit de Misae anant restreta quan li van donar el regalet!! Li va encantar!
Pel que fa al restaurant, no és gaire gran, però té tot l'ambient d'un mexicà, estil cantina, amb una barra al centre del local i taules d'aquelles estil "germanor". Òbviament, no hi falten els barrets (segurament comprats a Les Rambles) i tots els símbols típics i tòpics del país dels maies. Nosaltres vam demanar un menú tancat, d'uns 25 € per persona, que consistia en diversos platets amb diferents graus de picantor. I de postres, el "dulce de leche" estava d'allò més empalagós, però que bo, que bo, per déu!! La Popeta, que no té manies, hagués repetit i tot! Així anem... XD El café, a més, també era especial, fet amb canyella i en una mena de cassola de fang. Gastronòmicament parlant ens va agradar, perquè ets pots fer les "fajitas" al teu gust, combinant elements més forts amb d'altres de més suaus. A més, en aquesta cantina es té la sort que, almenys, t'expliquen què és cada cosa.
PD: M'acaba de venir al cap la imatge de la meva professora de música de l'Institut. Es deia Cecilia, i era mexicana. Li demanàvem contínuament de cantar "Allí en el rancho grande". Al final, se'n va anar i no m'estranya gens ;p Els tòpics fan molt de mal...

6/4/08

Restaurant EVA

Nom: Restaurant EVA
Adreça: Vallespir, 172
Ubicació: Barcelona - Les Corts
Telèfon: 93 339 31 54
Web: -
Cuina: Italiana
Preu: 20-40€

Notes: A la tarjeta diu que es tracta d'una pizzeria, però el cert és que també ofereixen pastes, amanides de bona qualitat i carns a la brasa al restaurant Eva. Tot mooolt abundant, que és potser la millor qualitat d'aquest restaurant on, després de sopar, us podeu dirigir al Karaoke Nick's de l'avinguda Madrid... Sí, poca conya, que la Popeta hi va cantar-hi mig enganyada! Allà hi trobareu una fauna espectacular de noctàmbuls assidus als karaokes: des de l'home maduret vestit com un llenyataire cantant cançons de la vella escola fins al "neng" de turno aspirant a cantant d'OT inventant-se mitja cançó o directament tota (que dius, està escrita!! com pot ser que te la inventis??? en fi...) Lamentable? És possible, però entretingut. Jo vaig a estat a punt de fer un digne segon debut amb "Boig per tu", de Sau, però ja vam marxar i no vaig tenir temps... ooohhh!!! Bé, tornant al restaurant, cal dir que les pizzes, les salses de les pastes, etc., són d'elaboració pròpia, i és nota, perquè un ja sap diferenciar entre la pasta fresca buitoni i el que és pasta de debò. Tothom va acabar ben tip aquell dia i de postres, pam, un tiramisú d'infart! Això sí, el local no és molt gran, així que si aneu amb grupet reserveu sempre, per si de cas. En conseqüència, tampoc és un lloc íntim d'aquells per anar amb parella i estar-vos mirant als ulls tot el sopar celebrant la vostra eterna unió... Eva Longoria tampoc seria una predilecta a aquest restaurant tot i que dugui el seu nom. Però si esteu per la zona (al costat de la Plaça del Centre) és una bona opció a tenir en compte per menjar bé sense foradar-vos la butxaca, sobretot si teniu un antull d'aquells de cridar "Viva l'Italiaaaaa!!!" mentre cerqueu com bojos una pizzeria.

24/2/08

Hello Sushi

Nom: Hello Sushi
Adreça: Junta de comerç, 14
Ubicació: Barcelona - Raval
Telèfon: 93 412 08 30
Web: www.hello-sushi.com
Cuina: Japonesa
Preu: 20-40€

Notes: Hello Sushi. Un de tants altres japonesos fusionats amb mig món que opten per treure el seu sentit més lounge i original al Raval i Ciutat Vella. Jo el vaig escollir per això, potser, o perquè el seu lloc web, amb una músiqueta odiosa de fons, em va fer gràcia. És una mica diferent de la resta que pots trobar a la xarxa: en aquesta, guia els teus passos un dibuix d'una japoneseta amb kimono. Hem de suposar que és la chef del restaurant, una tal Yukie Horita. I, tot i que en el lloc web exalten les virtuts, tant humanes com gastronòmiques, d'aquesta bona dona, val a dir que en el local no vam veure ni la punta del dit del peu de cap japonès. Els cambrers eren italians, si no recordo malament, i a la cuina, visible en part des del menjador, semblaven sudamericans. I res, que amb una decoració entre vintage, pop i "ravalenca", asseguts en una mena de cadires de xiringuito de platja i en una mini tauleta, el Popet i jo vam tastar uns plats força acceptables mentre planejàvem el nostre futur. No hi ha res millor que pensar en l'esdevenidor mentre endrapes un tros de sushi. Al web, a més, van d'alternatius i parlen de "gastronomia japonesa de muy alta calidad". No us deixeu enganyar: no hi ha per a tant. Sí, és correcta, no està pas malament, i el restaurant és, ben cert, acollidor i cèntric, però per res del món caieu en el miserable autobombo que aquesta gent es propaga des d'Internet, jaja, és que és una cosa que a mi em fa bastanta ràbia. Si més no, potser estem en un error, i certament, la tal Yukie intenta fer un restaurant japonès de molta qualitat i bé de preu, allunyat de tota mena d'elitismes. No obstant això, ens agradaria que ens ho demostrés el pròxim cop que anèssim allà. A veure si, a més a més, ens sorprèn i connecta, tal i com expressen, "con un público tan frío como es el catalán". A mi que m'expliquin.
PD: Prometo també que em llegiré millor els webs dels restaurants que busqui per Internet... ;p

Café Salambó

Nom: Café Salambó
Adreça: Torrijos, 51
Ubicació: Barcelona - Gràcia
Telèfon: 93 218 69 66
Web: www.cafesalambo.com
Cuina: Creativa Mercat
Preu: 20-40€

Notes: Si vas a aquest restaurant a sopar (ho comento perquè també pots anar a prendre una 'copitxuela' o, com diria el Shin-chan, per 'merenar') és molt bona idea endur-se uns passatemps per fer alguna cosa mentre aconsegueixes que algun cambrer magnàmim s'apiadi del teu estòmac rondinaire i et prengui nota.
Del menjar recordo que vaig demanar una 'Escalivada amb núvol de formatge de cabra'... és curiós, això del núvol... arribaria a dir que era formatge de cabra en pot, com aquests de nata Pascual (es poden dir marques?) que prems el botonet i ffffffffffsh, ja tens una figureta simpàtica (qui no ha agafat un d'aquets pots i s'ha fotut la nata directament a la boca? XD). Ho dic perquè més o menys tenia la mateixa forma i la mateixa textura, però allà, a la llunyania, es notava un sabor semblant al formatge de cabra... a mi, on sigui una bona rodanxa de formatge de cabra passada pel forn per donar-li una miqueta de calor i consistència, que es treguin totes les escumes i mandangues d'aquestes!
Bé, tornant al menjar, la Popeta va fer una Burguer-foie. En una paraula, era enorme... no se la podia acabar, la pobra, i vaig haver de donar-li un cop de mà (més ben dit, de forquilla ;D)
En definitiva, aquest café-restaurant té una gran versatilitat, ja que, segons l'hora del dia té una oferta diferent: esmorzars, menús de migdia, berenars, sopars, tapes, copes,...
També destacaré la seva decoració dels anys 30 amb fusta per tot arreu: terra, cadires, taules,... i que si després de sopar t'animes, pots prendre un combinat mentres fas una partideta als billars... Si es que té de tot!!!

26/1/08

Candela

Nom: Candela
Adreça: Hospital, 48
Ubicació: Barcelona - Raval
Telèfon: 93 301 08 13
Web: www.candelaraval.com
Cuina: Creativa i de mercat
Preu: 20-40€

Notes: El xivarri més insòlit i surrealista pot donar-se lloc en aquest "vermellós" restaurant si el vi corre més que les catarates del Niàgara i l'amfitriona de la taula compleix 30 anys... Quin desgavell de copes, de mans que apareixen per darrera (i no penseu malament!) amb plats tremolosos plens de bon menjar, de rialles i cigarrets voladors! En certa manera, el Popet i jo estem intentant transmetre que hem conegut la cara més canalla d'aquest local del Raval o que, senzillament, l'hem inventat nosaltres! Els brindis consecutius i per qualsevol cosa, si cal pel meu pare ballant en calces, van fer una mica d'ombra als plats, però, malgrat tot, les broxetes de pinya amb formatge brie o el rellom de porc estaven deliciosos. I el cert és que tots van quedar molt satisfets dels ous del Ferran... jaja ;p Es tracta d'uns ous trencats que, segons sembla, van portar a més d'un malentès ben divertit! Els tallarins amb bolets no es quedaven curts, com tampoc les amanides que a la taula s'hi van poder veure. A més, aquest tipus de cuina, que intenta combinar els ingredients de manera original i innovadora, jugant amb els sabors i els origens, no es tradueix en una gran despesa (a menys que et deixis la meitat del sou en ampolles de vi, òbviament). També a destacar que Candela és un bar de copes on podeu prendre un mojito mentre espereu els vostres companys o després de sopar.
PD: El servei, no obstant, deixa una mica de desitjar... déu, la verge Maria, el bou i tot el poble no va voler que una safata sencera de tallats i carajillos de baileys anés a parar al meu escot! XD

20/1/08

Vitanuova

Nom: Vitanuova
Adreça: Pl. Anselm Clavé, 11
Ubicació: Rubí
Telèfon: 660 573 284
Web: -
Cuina: Catalana, Mercat, Italiana
Preu: 20-40€

Notes: Abans que res i que els nostres estimats lectors ens assaltin a preguntes i queixes de difícil resposta, no, no es que se'ns hagi oblidat de posar la tarjeta: es que NO en tenen. I tampoc pots pagar amb VISA... la qual cosa t'obliga, com que mai recordes aquest petit detall, d'anar a buscar el caixer més pròxim mentre abandones, perplexos, els teus acompanyants... Què hi farem! El matrimoni hollywoodiense que regenta el restaurant s'ho mereix o, almenys, s'ho fa valer, vaja... Estem parlant de, ni més ni menys que, ("redoblar" de tambors, si et plau) Steven Seagal i Queen Latifah!!! òbviament estem parlant de les versions made in "Cor de la ciutat", jaja, però als catalans ens encanten, oi? Deixant de banda ja les figures estrelles, centrem-nos en el menjar: pizzes, entrants diversos, carns, pastes... Es tracta d'un local amb una cuina per a tots els gustos, senzilla però amb tocs de qualitat, abundant (hi ha plats d'amanida que són "tamany boda") i amb certs plats que val la pena no deixar-se perdre. A més, segons han descobert els nostres mercenaris, durant l'any organitzen jornades gastronòmiques internacionals i també àpats amb música en directe. Què més es pot demanar? Glamour a dojo!!! I el preu, doncs, força assequible. Tot dependrà, com sempre, del que demaneu: si amb una pizza (quina mania tenen els restaurants de posar-hi noms de dona! algú em pot dir el motiu? n'hi ha? No en trobaràs cap que es digui Pep o Manolo!) ja en teniu prou, doncs us resultarà molt econòmic. D'altra banda, el xupito el teniu assegurat, sobretot si els dieu que veniu dels de Panxacontenta! Apa, a disfrutar!