Nom: Granja de Gavà
Adreça: Joaquim Costa, 37
Ubicació: Barcelona - Raval
Telèfon: 93 317 58 83
Web: -
Cuina: Creperia
Preu: <20€
Notes: Lloc de naixement de l'escriptor Terenci Moix, i antiga lleteria, la Granja de Gavà té un cert encant especial si no fos per l'insofrible atontament del cambrer (que era guapot, tot s'ha de dir, però clar, àgil, àgil, no seria, ni de ment ni d'accions) i d'un desagradable incident que vam patir després. Bé, de fet, una amiga meva. No va ser res, però el "susto" que diuen se'l va endur. En fi... coses que passen a Barcelona, i a tot arreu, però que tenyeixen de negre qualsevol sortida. Deixant això de banda, la Granja de Gavà, que hi vam acabar per casualitat després de rondar mig raval, és perfecte per bohemis, per kumbas, per poetes enamoradissos i per gent avessada a sopar a les fosques. Sí, sí, ja sé que ara semblaré que surti d'un esplai excursionista, però casi que millor que us endugueu una lot ("el català és fàcil") o el canelobre de casa la iaia, perquè si no, us dic jo que acabareu menjant les vostres crêpes a un pam del plat il·luminant-vos amb el mòbil. Vale, potser no tant, jaja, però ja m'enteneu... això sí: és un local molt petit, on es fan recitals de poesia, exposicions... Bé, que té una "altra vida" fora de la d'oferir amanides i crêpes de tota mena. I ja que parlem de la carta, si no recordo malament, hi ha dos preus per a les crêpes, segons els ingredients i si requereixen més o menys elaboració. Realment, estan molt bones i valen molt la pena. Ara, clar, si el cambrer està tant atontat que no us ve a preguntar si voleu postres, i quan per fi aconseguiu establir contacte amb ell, us diu que la cuina ja està tancada... Noooooooooooooooooo!!! a mi se'm va caure el món a sobre!! On era la meva estimada i desitjada crêpe dolça?? jo que sempre, passi el que passi, vagi a on vagi, demano postres!!!! Insultant, terrible, catastròfic. Me'n vaig anar amb la cua entre les cames... però, per sort, i després de buscar una mica desesperada alguna pastisseria libanesa que em parés el trauma, vaig compartir un gofre amb una compi... jejeeje!! I llavors sí, només llavors, vaig pensar que havia acabat de sopar XD.
24/2/08
Granja de Gavá
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Sóc un habitual de la Granja des de fa molts anys i MAI he rebut un mal tracte del cambrer (per cert, d'atontat no en té res, t'ho asseguro). Potser l'atontat ets tú que vas pel món pensant que lo teu i el que tú penses és el més important. Per favor, els cambrers també són persones, potser bastant més intel·ligents que tú, ja que he observat que ets bastant curt de mires
Bé, en primer lloc, no sé què és el que tu, senyor anònim, entens per ser una persona "curta de mires". A mi em sembla que quan es va a un establiment, el mínim que un cambrer o qualsevol empleat del local hauria de fer, és atendre als clients i, si no és molt demanar, preguntar si volen alguna cosa més un cop acaben de menjar. No crec que s'hagi de perseguir a ningú perquè faci la seva feina, i encara em resulta més trist quan la resposta que t'ofereixen és: "la cuina ja està tancada". M'alegro que les teves experiències a la Granja hagin estat més positives que la meva. I, amb tota sinceritat, demanar que la gent faci la seva feina i et sentis atès en un restaurant, no em sembla que em converteixi en una persona que, segons tu dius, va pel món creient que el que ella pensa és el més important del món. A més, en aquest espai exposem les nostres experiències gastronòmiques d'una manera absolutament subjectiva, tal i com exposem al principi del bloc, i, encara que et sàpiga greu, et molesti o t'ofengui, aquesta va ser la meva quan vaig anar a La Granja de Gavà.
PD: Per cert, el "tu" en català no s'accentua. Gràcies.
Publicar un comentario